El flabiol: un instrument aeròfon únic
El flabiol és un instrument aeròfon de fusta, de la família de les flautes de bec que es toquen amb una sola mà, mentre amb l’altra es toca el tamborí o bombo.
Aquesta unió de la flauta i el tambor tocats per un mateix músic apareix a Europa al segle XIII, les iconografies més antigues mostren una flauta curta com la catalana però en segles posteriors apareixen models de flauta llarga i prima de tres forats.
Als Països Catalans, aquesta disposició es conserva únicament a les Pitiüses anomenada flauta eivissenca, mentre que a Catalunya i Mallorca s’hi perpetua el flabiol.
Un desafiament en la fabricació
De tots els instruments que faig, el flabiol és el més complicat. El trencavents ha de ser perfecte per tal que el flabiol tingui el só característic, amb una gran potència de so en totes les seves notes. Les fustes que utilitzo són el boix i el banús, i per les virolles d’ornament intento fer combinacions amb altres fustes o polièsters.
De companys del flabiol, el tamborí, en faig de diferents models: tamborí amb riscles de fusta, tamborí tipus mallorquí, bombos tipus Maresme, tamborí de cobla de sardanes, tamborí medieval.
