Quan es parla de la tarota tothom diu la seva, des dels que diuen que és un instrument medieval fins els que diuen que és un instrument inventat. Jo crec que en certa manera tots tenen raó, doncs hi ha instruments que aparentment si assemblen, el que s’anomena xeremia, i que a partir d’aquests cada constructor ha creat (a inventat) el seu model amb les seves modificacions per, com a mínim, aconseguir millorar-ne l’afinació.
A Catalunya tenim uns instruments típics catalans, que es van inventar durant el segle XIX i que provenen de les antigues xeremies (de les antigues tarotes). Tots sabem que estem parlant de les Tenores i els Tibles de les cobles modernes, i dic modernes perquè el que serien les cobles antigues són el que coneixem per cobles de tres quartans o cobles de ministrers. Doncs bé, les tarotes afinades en Do o tarotes tenores i les afinades en Fa o tarotes tibles van evolucionar respectivament cap a les Tenores i els Tibles de la cobla de sardanes, i en conseqüència van desaparéixer les cobles de tres quartans, que vàrem recuperar a la dècada dels 80.
El so de la tarota (ben tocada) és majestuós, dolç, culte, és un instrument molt expressiu. La tessitura de la tarota tenora va del Do3 al Do4 i per la forma de l’instrument, les mides de l’interior i la disposició dels forats és molt complicat (però no impossible) octavar sense posar-hi un registre.