El sac de gemecs forma part de la família de les cornamusses, que són els instruments de vent o aeròfons que produeixen un so constant i mantingut. Lles primeres notícies que es tenen de les cornamuses es remunten al segle VIII abans de JC. al nord de l’Índia. A l’Edat Mitjana va ser utilitzada com a instrument per enardir als soldats abans de la batalla.
És un instrument extès arreu d’Europa, al Nord d’Àfrica, al Golf Pèrsic i al Caucas inclús al Llunyà Orient. Dins una mateixa regió podem trobar diferents models de cornamusses que no tenen res a veure unes amb les altres, per exemple a França n’hi ha 10 models diferents, a la Gran Bretanya 8 models, a Alemanya 3, … a Catalunya en tenim 3 també, el Sanc de Gemecs, el Bot Aranès i el Bot de Pallars.
El Sac de Gemecs va ser durant segles un dels instruments més utilitzats al nostre país en el camp de la música popular i també a la música de cort. A partir del segle XVIII va entrar en una decadència que va culminar a mitjan segle XX, quan va deixar de tocar-se. A principis dels vuitanta del segle XX diversos constructors i intèrprets vam anar recuperant l’instrument, evolucionant-lo i sobre tot equilibrant-lo tant en el só com en la afinació. Tot i així, el sac de gemecs català continua sent encara un desconegut per a una gran part de la població.
A més de poder tocar sol, el sac de gemecs actua molt sovint com a integrant de diverses formacions:
– La mitja cobla, formada per dos músics: un d’ells toca el sac de gemecs, i l’altre el flabiol i el tamborí. A Mallorca, aquesta formació s’anomena xeremiers.
– La cobla de tres quartans, denominació que rep avui dia una mitja cobla a la qual s’afegeix un tercer músic tocant la tarota.
– La cobla de ministrers, que acostuma a ser una cobla de tres quartans ampliada amb altres instruments de vent i de percussió.
Però el sac de gemecs també pot actuar en contexts no tradicionals.